Lletra i música: Jofre Bardagí

Rodejat de gent

que no t’esperes

parets que aguanten guerres

i estímuls poc freqüents.

 

Busco el meu espai

el vent em porta

i veig de cop i volta

com creues el mirall.

 

I per fi la música s’acaba

però aquí jo estic vençut

em trobo tan perdut

jo només vull sentir-me a casa

tot i ser lluny, sentir-me a casa.

 

A mi sopar a les cinc

em desorienta

s’apropa la tempesta

però no la veig venir.

 

Intento que la por

i els meus fantasmes

no encenguin les alarmes

s’amaguin al racó.

 

Però de cop els dies son setmanes

i segueixo estan vençut

em trobo tan perdut

jo només vull sentir-me a casa

tot i ser lluny, sentir-me a casa.

 

Nits plenes de vi

amb molt de fum

i trens que no s’aturen.

Imatges i un camí

olor a perfum

llum de tardor.

 

Rodejat de gent

que no t’esperes

parets que aguanten penes

i estímuls diferents.

 

I de cop la música que para

i aquí ja estic vençut

em trobo tan perdut

jo només vull sentir-me a casa

tot i ser lluny, sentir-me a casa

tenir-te a prop, que siguis casa…

tot i ser lluny, sentir-me a casa

jo només vull sentir-me a casa

tot i ser lluny, sentir-me a casa

tenir-te a prop, que siguis casa

tot i ser lluny, sentir-me a casa.

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

Saludem al lladre, i mentre passa revisem que ho tinguem tot

inmòbils i petits, tan temerosos, som cadells davant el llop.

Se sap tan arrogant, ensenya els seus ullals i ens deixa el cor glaçat

ell i els seus iguals ens faran creure que dominen el ramat.

 

Ens enlluernen per camins que ja han marcat

ens fan carícies amb el puny ben apretat

ells ens ofeguen i en nom de la dignitat

diuen mentides amb total impunitat.

 

Rescatem els seus amics, amb els diners de tots i en nom de tot l’estat

i mentrestant dins el remat hi ha gent que va caient per un forat…

 

Ens enlluernen per camins que ja han marcat

ens fan carícies amb punyals ben esmolats

ells ens ofeguen i en nom de la dignitat

diuen mentides amb total impunitat.

 

Ens enlluernen per camins que ja han marcat

ens fan carícies amb el puny ben apretat

ells ens ofeguen i en nom de la dignitat

diuen mentides amb total impunitat.

diuen mentides amb total impunitat.

diuen mentides amb total impunitat.

 

Amb total impunitat.

Música: Josep Mª Bardagí

Lletra: Jofre Bardagí

 

 

Tinc, tantes coses pendents

tantes coses que vull explicar-te.

Saps, amb els anys que han passat

i et segueixo enyorant.

Per aquí, el món va cap enrere

tots carregats de punyetes

ofenent-nos a cada instant.

 

Vull, explicar-te com és

explicar-te que tens una néta.

Per mi, és la princesa més maca

i preciosa del món.

Tot cor, i tan plena de vida

Feliç, és tan llesta i bonica…

N’estaries tan orgullós.

 

Junts, farieu tant de goig

veure-us els dos

rient i fent el boig.

Cantar i jugar

dient-vos tonteries

junts, l’Ordet i el Piopà.

 

No, no hi ha res tant profund

no hi ha res com l’amor a una filla

com he trobat a faltar

que estiguessis aqui

i poder, compartir-ho i parlar-te

sentir, la teva veu, escoltar-te

saber si et sents orgullós de mi.

 

Junts, farieu tant de goig

veure-us els dos  

rient i fent el boig.

Cantar i jugar

dient-vos tonteries

junts, l’Ordet i el Piopà.

 

Junts, Faríem tant de goig

veure’ns als dos

rient i fent el boig.

Cantar i jugar

dient-nos tonteries

junts, l’Ordet i el Piopà.

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

 

A Gràcia tot em sembla més a prop

aparento estar tranquil, però estic nerviós.

No recordo el que vaig dir aquell últim cop

només sé que vaig ser tímid i patós

però amb tu serà tot diferent.

 

Avui intentaré fer-ho millor

poc a poc enviaré senyals de fum.

El món no està pensat per tenir por

però els hi tinc pànic al silenci i als teus ulls

i a fer d’aquest un nou error.

 

Però vull abraçar-te

vull que la nit no s’acabi

vull riure amb tu i escoltar-te

i coneixe’ns millor. 

 

Deixem que a poc a poc ens passi el temps

fem mil llistes per tenir deures a fer.

Quan hi ha dubtes és millor ser un pèl prudent

em retiro que les presses no em fan bé

i et somriuré dient-te adéu.

 

Però jo vull quedar-me

vull que la nit no s’acabi

vull riure amb tu i escoltar-te

i coneixe’ns millor. 

 

Vull abraçar-te

vull que la nit no s’acabi

vull riure amb tu i escoltar-te

i coneixe’ns millor. 

 

Dies de fred

a Gràcia els carrers son estrets

mirades que fan il·lusió

converses que es tornen cançó.

 

Vull abraçar-te

vull que la nit no s’acabi

vull riure amb tu i escoltar-te

i coneixe’ns millor. 

 

Jo vull quedar-me

vull que la nit no s’acabi

vull riure amb tu i escoltar-te

i coneixe’ns millor. 

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

 

Ara un “no hi soc”

ara un “m’agrada”

després un cor

i el meu cap no para…

No sé, no recordo

com he arribat sol fins aquí.

 

Tanta passió

i poca tendresa

molta raó

i alguna promesa…

Tants dies pendent de saber,

de conèixer i de fer.

 

I penso en tu

penso en tu

penso en tu

penso en tu…

 

M’atrapes

i envoltes el meu món

ja en formes part. 

Ets màgia

ets llum, i ets il·lusió

un punt i apart. 

 

Perdo el control

i ja no ballo

avui tot dol:

“els dimarts treballo”…

I jo em quedo estirat, renegant

i canviant de canal.

 

I penso en tu

penso en tu

penso en tu

penso en tu…

 

M’atrapes

i envoltes el meu món

ja en formes part. 

Ets màgia

ets llum i ets il·lusió

un punt i apart.

 

I si fóssis tal i com jo t’he imaginat?

Deixarem que el temps ho col·loqui tot a lloc…

 

M’atrapes

i envoltes el meu món

ja en formes part. 

Ets màgia

ets llum i ets il·lusi

ó

un punt i apart. 

 

Dins el meu món

un punt i apart.

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

Un fruit exòtic del sud

adorable i groller

entranyable i barbut.

 

Cavaller i destructor, un senyor

bombonet dolç i amarg

irreverent seductor.

 

Sempre diu el que sent

és sincer, com un nen

tan odiat i estimat

ell no filtra el moment.

 

Huracà intel·ligent

la commedia és present

quan ell parla.

Així és l’Ignasi.

Així és l’Ignasi.

 

No segueix el ramat, ni un patró

és anarquisme ordenat

poesia i mogró.

 

Un pallaso admirat, és tot cor

un pare separat,

tinerfeny i miop.

 

Sempre diu el que sent

és sincer, com un nen

tan odiat i estimat

ell no filtra el moment.

 

Huracà intel·ligent

la commedia és present

quan ell parla.

Així és l’Ignasi.

Així és l’Ignasi.

 

I dono les gràcies a Shiva, per dur-nos l’Ignasi.

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

Tot està tan descuidat

amb gust d’ahir

tot a lloc, però mal posat

és tan bonic.

 

Camino per un bosc d’asfalt

trencat i trist

em perdo enmig del vendaval

entre els ferits.

 

Tot i que és gran la ciutat

jo sempre et veig

et trobo a cada pas que faig

però mai no hi ets.

 

I ara que em perdut la por

tot s’ha acabat.

Jo ja no escric cançons d’amor

me n’he oblidat.

 

I ara som aquí

i com sempre hem fet

ho direm tot, menys el que ens hem de dir.

 

Serpentines de color

sobre un cel gris

tot és fals, fet de cartró

no té sentit.

 

He borrat tota emoció

n’ estic cansat.

Jo ja no escric cançons d’amor

me n’he oblidat.

 

Buscaré discretament

un raig de llum dins la foscor

una gota en un desert

un betec al cor…

 

I ara som aquí

i com sempre hem fet

ho direm tot, menys el que ens hem de dir.

 

I ara som aquí

i com sempre hem fet

ho direm tot, menys el que ens hem de dir.

Ho direm tot, menys el que ens hem de dir.

Ho direm tot, menys el que ens hem de dir.

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

Mentre reia

brillava el sol

tota sola contra el món.

 

Llums que neixen

i ho iluminen tot

cada passa és un nou lloc.

 

I dibuixa el seu camí

va creant el seu destí

ella vol trobar respostes.

 

Sempre va cap endavant

tot floreix al seu voltant

mai no es gira quan la crides.

 

I poc a poc

s’allunyarà de mi

deixant enrere aquest jardí.

 

I seguirà buscant

com sempre ha fet

un nou lloc, un nou indret.

 

I dibuixa el seu camí

va creant el seu destí

ella vol trobar respostes.

 

Sempre va cap endavant

tot floreix al seu voltant

mai no es gira quan la crides.

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

Mira al teu voltant

veus que tot està tranquil

tot, a poc a poc, s’ha anat calmant.

 

Has d’anar a dormir

has de tancar els ulls

no has de tenir por, no hi ha perill.

 

No hi ha monstres, ni pallassos

ni Bloody Marys als miralls

i la foscor és només la falta de fotons.

Vinga, tapa’t, bona nit, que ja t’adorms.

 

Núvols de safir

princeses i unicorns

et fas un món a mida, tan bonic.

 

I en mig del festival

s’amaguen els colors

la lluna s’obre pas, i et ve a buscar.

 

Si et despertes, no t’amoinis

si a l’habitació és tot fosc

la foscor és només la falta de fotons.

No hi ha monstres, ni pallassos

ni Bloody Marys als miralls

i la foscor és només la falta de fotons.

Vinga, tapa’t, bona nit, que ja t’adorms.

 

Vinga, tapa’t, bona nit, que ja t’adorms

Lletra i música: Jofre Bardagí

 

No em moc del meu forat

no em moc d’aquí

i em quedo tan atrapat

com un maniquí.

 

A casa tot sembla millor

cap crit, cap plat brut, ni perdó

no hi ha cap soroll que em molesti

i em recordi a tu…

 

La casa és tan plena de…

 

I com vols que em senti viu

que busquí el camí

junts vam construir aquest niu

i jo el vaig destruir.

 

I ara tot sembla pitjor

cap crit, cap plat brut, ni perdó

no hi ha cap soroll que m’ajudi

a oblidar-me de tu…

 

i això em fa sentir tan perdut

tan buit, tan lluny de tot

tan lluny de tu

tan lluny de mi i del món.

 

I tot i que ens escoltem

tu i jo som passat

vam perdre de vista el temps

però mai no ha parat.

 

I a casa avui tot és pitjor

cap crit, cap plat brut, ni perdó

no hi ha cap soroll que m’ajudi

a oblidar-me de tu…

 

i això em fa sentir tan perdut

tan buit, tan lluny de tot

tan lluny de tu

tan lluny de mi i del món…

 

Estic tan perdut

tan buit, tan lluny de tot

tan lluny de tu

tan lluny de mi i del món.

 

Però no em moc del meu forat

no em moc d’aquí

i em quedo tan atrapat

com un maniquí.