Lletra i música: Jofre Bardagí
Rodejat de gent
que no t’esperes
parets que aguanten guerres
i estímuls poc freqüents.
Busco el meu espai
el vent em porta
i veig de cop i volta
com creues el mirall.
I per fi la música s’acaba
però aquí jo estic vençut
em trobo tan perdut
jo només vull sentir-me a casa
tot i ser lluny, sentir-me a casa.
A mi sopar a les cinc
em desorienta
s’apropa la tempesta
però no la veig venir.
Intento que la por
i els meus fantasmes
no encenguin les alarmes
s’amaguin al racó.
Però de cop els dies son setmanes
i segueixo estan vençut
em trobo tan perdut
jo només vull sentir-me a casa
tot i ser lluny, sentir-me a casa.
Nits plenes de vi
amb molt de fum
i trens que no s’aturen.
Imatges i un camí
olor a perfum
llum de tardor.
Rodejat de gent
que no t’esperes
parets que aguanten penes
i estímuls diferents.
I de cop la música que para
i aquí ja estic vençut
em trobo tan perdut
jo només vull sentir-me a casa
tot i ser lluny, sentir-me a casa
tenir-te a prop, que siguis casa…
tot i ser lluny, sentir-me a casa
jo només vull sentir-me a casa
tot i ser lluny, sentir-me a casa
tenir-te a prop, que siguis casa
tot i ser lluny, sentir-me a casa.
Lletra i música: Jofre Bardagí
Saludem al lladre, i mentre passa revisem que ho tinguem tot
inmòbils i petits, tan temerosos, som cadells davant el llop.
Se sap tan arrogant, ensenya els seus ullals i ens deixa el cor glaçat
ell i els seus iguals ens faran creure que dominen el ramat.
Ens enlluernen per camins que ja han marcat
ens fan carícies amb el puny ben apretat
ells ens ofeguen i en nom de la dignitat
diuen mentides amb total impunitat.
Rescatem els seus amics, amb els diners de tots i en nom de tot l’estat
i mentrestant dins el remat hi ha gent que va caient per un forat…
Ens enlluernen per camins que ja han marcat
ens fan carícies amb punyals ben esmolats
ells ens ofeguen i en nom de la dignitat
diuen mentides amb total impunitat.
Ens enlluernen per camins que ja han marcat
ens fan carícies amb el puny ben apretat
ells ens ofeguen i en nom de la dignitat
diuen mentides amb total impunitat.
diuen mentides amb total impunitat.
diuen mentides amb total impunitat.
Amb total impunitat.
Música: Josep Mª Bardagí
Lletra: Jofre Bardagí
Tinc, tantes coses pendents
tantes coses que vull explicar-te.
Saps, amb els anys que han passat
i et segueixo enyorant.
Per aquí, el món va cap enrere
tots carregats de punyetes
ofenent-nos a cada instant.
Vull, explicar-te com és
explicar-te que tens una néta.
Per mi, és la princesa més maca
i preciosa del món.
Tot cor, i tan plena de vida
Feliç, és tan llesta i bonica…
N’estaries tan orgullós.
Junts, farieu tant de goig
veure-us els dos
rient i fent el boig.
Cantar i jugar
dient-vos tonteries
junts, l’Ordet i el Piopà.
No, no hi ha res tant profund
no hi ha res com l’amor a una filla
com he trobat a faltar
que estiguessis aqui
i poder, compartir-ho i parlar-te
sentir, la teva veu, escoltar-te
saber si et sents orgullós de mi.
Junts, farieu tant de goig
veure-us els dos
rient i fent el boig.
Cantar i jugar
dient-vos tonteries
junts, l’Ordet i el Piopà.
Junts, Faríem tant de goig
veure’ns als dos
rient i fent el boig.
Cantar i jugar
dient-nos tonteries
junts, l’Ordet i el Piopà.
Lletra i música: Jofre Bardagí
A Gràcia tot em sembla més a prop
aparento estar tranquil, però estic nerviós.
No recordo el que vaig dir aquell últim cop
només sé que vaig ser tímid i patós
però amb tu serà tot diferent.
Avui intentaré fer-ho millor
poc a poc enviaré senyals de fum.
El món no està pensat per tenir por
però els hi tinc pànic al silenci i als teus ulls
i a fer d’aquest un nou error.
Però vull abraçar-te
vull que la nit no s’acabi
vull riure amb tu i escoltar-te
i coneixe’ns millor.
Deixem que a poc a poc ens passi el temps
fem mil llistes per tenir deures a fer.
Quan hi ha dubtes és millor ser un pèl prudent
em retiro que les presses no em fan bé
i et somriuré dient-te adéu.
Però jo vull quedar-me
vull que la nit no s’acabi
vull riure amb tu i escoltar-te
i coneixe’ns millor.
Vull abraçar-te
vull que la nit no s’acabi
vull riure amb tu i escoltar-te
i coneixe’ns millor.
Dies de fred
a Gràcia els carrers son estrets
mirades que fan il·lusió
converses que es tornen cançó.
Vull abraçar-te
vull que la nit no s’acabi
vull riure amb tu i escoltar-te
i coneixe’ns millor.
Jo vull quedar-me
vull que la nit no s’acabi
vull riure amb tu i escoltar-te
i coneixe’ns millor.
Lletra i música: Jofre Bardagí
Ara un “no hi soc”
ara un “m’agrada”
després un cor
i el meu cap no para…
No sé, no recordo
com he arribat sol fins aquí.
Tanta passió
i poca tendresa
molta raó
i alguna promesa…
Tants dies pendent de saber,
de conèixer i de fer.
I penso en tu
penso en tu
penso en tu
penso en tu…
M’atrapes
i envoltes el meu món
ja en formes part.
Ets màgia
ets llum, i ets il·lusió
un punt i apart.
Perdo el control
i ja no ballo
avui tot dol:
“els dimarts treballo”…
I jo em quedo estirat, renegant
i canviant de canal.
I penso en tu
penso en tu
penso en tu
penso en tu…
M’atrapes
i envoltes el meu món
ja en formes part.
Ets màgia
ets llum i ets il·lusió
un punt i apart.
I si fóssis tal i com jo t’he imaginat?
Deixarem que el temps ho col·loqui tot a lloc…
M’atrapes
i envoltes el meu món
ja en formes part.
Ets màgia
ets llum i ets il·lusi
ó
un punt i apart.
Dins el meu món
un punt i apart.
Lletra i música: Jofre Bardagí
Un fruit exòtic del sud
adorable i groller
entranyable i barbut.
Cavaller i destructor, un senyor
bombonet dolç i amarg
irreverent seductor.
Sempre diu el que sent
és sincer, com un nen
tan odiat i estimat
ell no filtra el moment.
Huracà intel·ligent
la commedia és present
quan ell parla.
Així és l’Ignasi.
Així és l’Ignasi.
No segueix el ramat, ni un patró
és anarquisme ordenat
poesia i mogró.
Un pallaso admirat, és tot cor
un pare separat,
tinerfeny i miop.
Sempre diu el que sent
és sincer, com un nen
tan odiat i estimat
ell no filtra el moment.
Huracà intel·ligent
la commedia és present
quan ell parla.
Així és l’Ignasi.
Així és l’Ignasi.
I dono les gràcies a Shiva, per dur-nos l’Ignasi.
Lletra i música: Jofre Bardagí
Tot està tan descuidat
amb gust d’ahir
tot a lloc, però mal posat
és tan bonic.
Camino per un bosc d’asfalt
trencat i trist
em perdo enmig del vendaval
entre els ferits.
Tot i que és gran la ciutat
jo sempre et veig
et trobo a cada pas que faig
però mai no hi ets.
I ara que em perdut la por
tot s’ha acabat.
Jo ja no escric cançons d’amor
me n’he oblidat.
I ara som aquí
i com sempre hem fet
ho direm tot, menys el que ens hem de dir.
Serpentines de color
sobre un cel gris
tot és fals, fet de cartró
no té sentit.
He borrat tota emoció
n’ estic cansat.
Jo ja no escric cançons d’amor
me n’he oblidat.
Buscaré discretament
un raig de llum dins la foscor
una gota en un desert
un betec al cor…
I ara som aquí
i com sempre hem fet
ho direm tot, menys el que ens hem de dir.
I ara som aquí
i com sempre hem fet
ho direm tot, menys el que ens hem de dir.
Ho direm tot, menys el que ens hem de dir.
Ho direm tot, menys el que ens hem de dir.
Lletra i música: Jofre Bardagí
Mentre reia
brillava el sol
tota sola contra el món.
Llums que neixen
i ho iluminen tot
cada passa és un nou lloc.
I dibuixa el seu camí
va creant el seu destí
ella vol trobar respostes.
Sempre va cap endavant
tot floreix al seu voltant
mai no es gira quan la crides.
I poc a poc
s’allunyarà de mi
deixant enrere aquest jardí.
I seguirà buscant
com sempre ha fet
un nou lloc, un nou indret.
I dibuixa el seu camí
va creant el seu destí
ella vol trobar respostes.
Sempre va cap endavant
tot floreix al seu voltant
mai no es gira quan la crides.
Lletra i música: Jofre Bardagí
Mira al teu voltant
veus que tot està tranquil
tot, a poc a poc, s’ha anat calmant.
Has d’anar a dormir
has de tancar els ulls
no has de tenir por, no hi ha perill.
No hi ha monstres, ni pallassos
ni Bloody Marys als miralls
i la foscor és només la falta de fotons.
Vinga, tapa’t, bona nit, que ja t’adorms.
Núvols de safir
princeses i unicorns
et fas un món a mida, tan bonic.
I en mig del festival
s’amaguen els colors
la lluna s’obre pas, i et ve a buscar.
Si et despertes, no t’amoinis
si a l’habitació és tot fosc
la foscor és només la falta de fotons.
No hi ha monstres, ni pallassos
ni Bloody Marys als miralls
i la foscor és només la falta de fotons.
Vinga, tapa’t, bona nit, que ja t’adorms.
Vinga, tapa’t, bona nit, que ja t’adorms
Lletra i música: Jofre Bardagí
No em moc del meu forat
no em moc d’aquí
i em quedo tan atrapat
com un maniquí.
A casa tot sembla millor
cap crit, cap plat brut, ni perdó
no hi ha cap soroll que em molesti
i em recordi a tu…
La casa és tan plena de…
I com vols que em senti viu
que busquí el camí
junts vam construir aquest niu
i jo el vaig destruir.
I ara tot sembla pitjor
cap crit, cap plat brut, ni perdó
no hi ha cap soroll que m’ajudi
a oblidar-me de tu…
i això em fa sentir tan perdut
tan buit, tan lluny de tot
tan lluny de tu
tan lluny de mi i del món.
I tot i que ens escoltem
tu i jo som passat
vam perdre de vista el temps
però mai no ha parat.
I a casa avui tot és pitjor
cap crit, cap plat brut, ni perdó
no hi ha cap soroll que m’ajudi
a oblidar-me de tu…
i això em fa sentir tan perdut
tan buit, tan lluny de tot
tan lluny de tu
tan lluny de mi i del món…
Estic tan perdut
tan buit, tan lluny de tot
tan lluny de tu
tan lluny de mi i del món.
Però no em moc del meu forat
no em moc d’aquí
i em quedo tan atrapat
com un maniquí.